SORTIDA ACCIDENTADA – 26/12/10

Un diumenge al matí d’hivern fa fred normalment, però ahir... uff... Molt de fred!!! Malgrat tot hi havia força gent fent esport per Collserola que ens animaven a no donar mitja volta i tornar cap a casa.

Respecte al títol, sí, heu llegit bé. Sortida accidentada inclou un accident, i en aquest cas perfectament podria haver sortit per la TV si l’haguéssim gravat. Però haureu d’esperar al final de l’etapa.

Aquest cop vam ser 3 valents els que vam desafiar les adversitats climatològiques (bàsicament molt de fred) i vam sortir disposats a seguir aprenent i millorar amb l’únic objectiu de gaudir de les nostres bicis i no morir en l’intent.

També vam repetir l’ús dels FGC tant per l’anada com per la tornada. 

 I un cop a la Cta. de les Aigües vam repetir com el diumenge passat la pujada a l’antena d’Esplugues. Destacar les increïbles vistes que t’acompanyen durant tot el trajecte i que et farien oblidar el fred que feia. Sensació que vam perdre al iniciar l’ascens cap a l’antena i al començar a escalfar bé les cames.

 

 Un cop acabada i després d’una breu parada tècnica, vam iniciar el primer dels 2 descensos del dia repetint el del passat diumenge per arribar a la Cta. de les Aigües molt aprop del pont que passa per sobre de la Cta. de Vallvidrera. Destacar que el descens la primera vegada el vaig trobar impossible, però mica en mica anem millorant i fent-lo més segur i sense patir tant. Al final només 2 parades per prudència.

Després vam anar direcció al Tibidado per començar l’ascens cap a la Rabassada i agafar-la direcció St. Cugat per arribar a l’Aqüeducte. 

 

Des d’allà vam agafar el descens sempre anat direcció a Can Borrell. 

 

Com a opinió personal trobo aquesta ruta la millor de les que hem fet fins ara en aquesta muntanya. Molt llarga, divertida, amb moments on t’animes a anar una mica ràpid i d’altres on “tires l’ancla” perquè es veuen impossibles o directament baixes de la bici perquè ho son, de moment...

 I va ser en un d’aquests moments difícils, just 200m. abans d’arribar al final del descens, en una zona amb pedres i força desnivell on hi va haver el gran moment de la jornada. Podria dir que va ser una bona patacada, però molt millor queda definit amb una “OSTIA DE COLLONS”. I dic ostia i ho repeteixo no per la espectacularitat del moment, que segons mon germà en va veure volar una mica, si no perquè el dolor del moment va ser important. Després ja va anar disminuint, però vam viure un altre moment que familiarment els coneixem com a “CHUNGOS”.

 Amb tot i després de les assistències, crits i recuperacions, vam arribar al camí que porta a Can Borrell i d’allà a buscar l’estació del FGC de St. Cugat per tornar cap a casa i recuperar, que aquest cop ho necessitàvem de veritat, energies amb un bon àpat de Dia de Sant Esteve.

 NOTA: Normalment sempre porto menjar en les sortides i confirmo que el millor són les barretes de cereals. Es poden substituir per moltes coses, però jo ho recomano. Ara, sobretot sobretot intenteu evitar en la mesura del possible portar plàtans!!! Si en porteu mengeu-los abans de començar cap descens, esteu avisats.

Salut a tots!!!