17/07/11 - Repte: NO HAY DOLOR nº 2 - Triatló de la Vila 2011

Bona nit a totes/s,

Ja fa massa que no escrivia cap nova entrada al Blog, però esperava una ocasió especial i aquestasens dubte ho és.


Ahir i molt ben acompanyat vam fer el nostre debut en un triatló, concretament en la modalitat Sprint (ideal per als qui es volen estrenar en aquest món) del Triatló de la Vila de Barcelona: http://www.triathlonseries.org/ts2011/barcelona_esp.html.


Crónica:


Aquest cop el despertador va sonar a les 5:15h del diumenge. No va ser especialment molt dur perquè tampoc vaig poder dormir molt bé al llarg de la curta nit. Nervis per l'estrena, ansia per veure com seria nedar junt a 400 persones a mar obert, preocupació per l'entrenament havia estat suficient... tot per convertir la nit prèvia d'un autèntic repte "NO HAY DOLOR" en un no parar de donar voltes al llit.


Esmorzar com un senyor (2 taces de cereals + café) i després d'acabar de prerparar-ho vam agafar les bicis per sortir pedalejant fins al Port Olímpic. Sorprenent va ser com ens miraven tots els esperits nocturns acabant de sortir de festa. Un contrast que ens va fer pensar que estavem malalts fins a trobar-nos amb més malalts junt les seves bicis en la mateixa direcció.


Arribada i retrobament amb la resta de la tropa (Laura, Goretti i Isaac) davant la zona de boxes. Efectivament són els mateixos cracks de la Cursa dels Bombers. Vam anar molt d'hora perquè al ser la primera vegada no sabiem com funcionava molt bé tot el tema. Menció especial a la gran organització que va facilitar tot el procés per a uns principiants com nosaltres.


Vam accedir a la zona de boxes (amb el casc ben possat o cordat) junt a tot el material que fariem servir durant la cursa. Aquest en el meu cas va ser: banyador, gorro de natació (regalat per l'organització), ulleres per nadar i banyador per a la part de swim. Culot, samarreta (al pit tenia el dorsal), mitjons, bambes de bici, ulleres transparents i casc per la part de Bike. I canvi de bambes per l'última part del running.


De boxes vam anar a la platja a veure les 2 primeres sortides dels PROs i escalfar una mica. I a les 8:30 tant el Sr. Salvador com un servidor estavem llestos i a l'espera de la sortida. Abraçada per desitjar-nos sort i gas cap a l'aigua. La natació realment va ser més senzilla del que em creia al principi, en aprt perquè li tenia molt de respecte i és el que més seriosament he entrenat. Al principi estava molt preocupat pels possibles cops que podriem rebre, però simplement era agobiant estar a l'aigua junt tantes persones. Realment era impossible agafar un ritme perquè o bé el de davant anava més lent i t'estaven adelantant.


14 minuts després ja estava corrent per la zona de boxes en busca de la bici, bambes o culot. Canvi ràpid i a volar amb la meva MTB tunning que heu pogut veure en les entrades del Blog. Al ser el primer triatló he sigut agosarat i l'he fet amb la MTB. Això sí, li e posat unes cobertes llises i més primes per a no patir tant. La part de la bici, en gran part gràcies a la MTB, va ser la més senzilla. Tampoc havia provat bé la MTB amb les noves rodes, i realment sí que hi ha diferència, però no per mantenir el gran ritme de molta gent que anava molt forta cridant perquè ens apartessim als "lentorros"... 


Gairebé 35 minuts després tornava a passar pel control i correns al costat de la bici adelantant a un parell de persones per la zona de boxes (em vaig sentir molt PRO i motivat). I finalment la part de Running que per a un servidor va resultar la més dura. Val a dir que el ritme va ser molt elevat i que només el vaig poder mantenir gràcies a l'Isaac que m'anava arrossegant a la que baixava la guardia. Realment ha estat el nostre primer, i espero que no últim, triatló i el vam fer junts per partir i ajudar-nos. Un gran acert considero.


I 22 minuts després corriem junts per atravessar la meta sentint com cridava i animava totes les moltes persones que estaven de públic. Un moment preciós i sobretot molt motivant que va fer oblidar per segons la fatiga acumulada.


Per tant, després de 1 hora 17 minuts i 40 segons vam ser finishers del nostre primer triatló.


Però la part més important, les tres valentes que van desafiar el repte "NO HAY DOLOR" per relleus també van ser unes campiones acabant amb un gran temps i quedant les 11nes de la seva categoria. Grandissim temps i des d'aquí aprofito per felicitar-les.


Repte NO HAY DOLOR nº2 - Triatló Sprint - Superat

Felicitats cracks!!!


What's next???


Salut a tots!!!




P.D. En properes entrades us adjuntaré l'entrenament/preparació que he seguit.